Després d’uns mesos curulls de festes majors als nostres barris, val la pena fer esment d’un fet tantes vegades reivindicat i que ara, finalment, cada vegada és més proper: la destijada renovació de les comissions de carrers amb gent jove, nova saba que ha d’ajudar, d’una banda, a mantenir la vigència de les Festes Majors com a festa local o d’interès global -allò que Manuel Castells des de fa tant de temps s’entesta en anomenar “glocal” i, de l’altra, a saber-se renovar, que no és el mateix que renovar i prou. El saber-se renovar implica mantenir un respecte per allò que s’ha fet, innovar des del coneixement i no mantenir una actitud trencadora amb el passat que sovint no duu enlloc, i menys en un terreny com les festes majors, que beuen d’una tradició centenària.
Tradicionalment, les festes majors eren festes religioses, que al llarg del segle XVIII i a partir sobretot de la implantació d’un cert temps lliure, vénen acompanyades de balls de plaça, xocolatades i actes per la mainada, etc, organitzats per l’administració parroquial del sant patró o per l’Ajuntament. Després s’hi afegiran les associacions culturals: casinos, centres recreatius, casals de barri, orfeons i entitats corals, a finals del segle XIX, que inicien una tasca organitzativa de balls d’envelat i activitats culturals. El 1877, dos redactors de l’Eco de Sants, Pere Riera Riquer i Jacint Laporta, decideixent tirar endavant uns Jocs Florals, els primers fora de Barcelona.
Els Jocs Florals com a activitat cultural desaparegueren a les primeries de segle, però anys després es recuperaren a Hostafrancs en els Jocs Florals de l’Àngel Custodi, cap a la dècada dels cinquanta.
Al mateix temps, els carrers havien anat substituint els envelats aixecats per associacions o per col·lectius com el del Mercat de Sants, que van preferir cedir el protagonisme als carrers.
Amb la recuperació dels anys vuitanta, la festa major ha quedat relegada els vint-i-cinc primers anys a les comissions d’alguns carrers, nombre que fluctua entre la desena i la vintena, agrupats en la Federació de Comissions de Carrers.
Cal recordar, ara que es presenten temps de canvi, que no sempre ha estat així. Per exemple, a Hostafrancs i el Poble-sec, a falta de comissions de carrers, són les associacions les que tiren endavant les activitats. A Hostafrancs havien estat una desena els carrers que es guarnien. Però quan els carrers van faltar, les associacions la van mantenir. Aquests darrers anys, els Castellers de Sants s’han sumat a la Festa Major de Sants organitzant un conjunt d’activitats que demostren que la Festa Major no és patrimoni de ningú, sinó de tots.
Si sembla que un dels hàndicaps de la nostra festa, la presència de la joventut, ja comença a estar solucionada, caldria començar a pensar com ens imaginem les festes majors de l’any 2050 en aspectes programàtics. En quines activitats es pot innovar, quines cal mantenir, quines cal deixar de banda i quines cal reincorporar són preguntes que cada comissió i associació es fa en començar l’any. I les respostes, on les tenim?
Les darreres investigacions històriques han aportat dades de com eren les festes majors fa cent anys. Evidentment, la societat ha canviat molt. Però realment, avui en dia, trobem desfassades activitats com uns Jocs Florals de Sants, per Sant Bartomeu? Una representació escenificada del Ball de Sant Bartomeu o del Ball d’en Serrallonga? Un envelat de Festa Major? Fa ben poc l’Ajuntament recuperà el castell de focs, que s’havia perdut durant molts anys i ha resultat ser un èxit.
A vegades, les noves idees no són més que recuperacions d’activitats o elements del nostre passat i que, passat el sedàs dels anys, recuperen nova vigència.
Aquest és el repte que tenen els joves que entren amb força a les comissions i a les associacions que fan festa major: mantenir, innovar i recuperar. Caldrà fer-ho, i mantenir la diferència, per no esdevenir tan sols una festeta pintoresca com la de tants altres pobles.
Tradicionalment, les festes majors eren festes religioses, que al llarg del segle XVIII i a partir sobretot de la implantació d’un cert temps lliure, vénen acompanyades de balls de plaça, xocolatades i actes per la mainada, etc, organitzats per l’administració parroquial del sant patró o per l’Ajuntament. Després s’hi afegiran les associacions culturals: casinos, centres recreatius, casals de barri, orfeons i entitats corals, a finals del segle XIX, que inicien una tasca organitzativa de balls d’envelat i activitats culturals. El 1877, dos redactors de l’Eco de Sants, Pere Riera Riquer i Jacint Laporta, decideixent tirar endavant uns Jocs Florals, els primers fora de Barcelona.
Els Jocs Florals com a activitat cultural desaparegueren a les primeries de segle, però anys després es recuperaren a Hostafrancs en els Jocs Florals de l’Àngel Custodi, cap a la dècada dels cinquanta.
Al mateix temps, els carrers havien anat substituint els envelats aixecats per associacions o per col·lectius com el del Mercat de Sants, que van preferir cedir el protagonisme als carrers.
Amb la recuperació dels anys vuitanta, la festa major ha quedat relegada els vint-i-cinc primers anys a les comissions d’alguns carrers, nombre que fluctua entre la desena i la vintena, agrupats en la Federació de Comissions de Carrers.
Cal recordar, ara que es presenten temps de canvi, que no sempre ha estat així. Per exemple, a Hostafrancs i el Poble-sec, a falta de comissions de carrers, són les associacions les que tiren endavant les activitats. A Hostafrancs havien estat una desena els carrers que es guarnien. Però quan els carrers van faltar, les associacions la van mantenir. Aquests darrers anys, els Castellers de Sants s’han sumat a la Festa Major de Sants organitzant un conjunt d’activitats que demostren que la Festa Major no és patrimoni de ningú, sinó de tots.
Si sembla que un dels hàndicaps de la nostra festa, la presència de la joventut, ja comença a estar solucionada, caldria començar a pensar com ens imaginem les festes majors de l’any 2050 en aspectes programàtics. En quines activitats es pot innovar, quines cal mantenir, quines cal deixar de banda i quines cal reincorporar són preguntes que cada comissió i associació es fa en començar l’any. I les respostes, on les tenim?
Les darreres investigacions històriques han aportat dades de com eren les festes majors fa cent anys. Evidentment, la societat ha canviat molt. Però realment, avui en dia, trobem desfassades activitats com uns Jocs Florals de Sants, per Sant Bartomeu? Una representació escenificada del Ball de Sant Bartomeu o del Ball d’en Serrallonga? Un envelat de Festa Major? Fa ben poc l’Ajuntament recuperà el castell de focs, que s’havia perdut durant molts anys i ha resultat ser un èxit.
A vegades, les noves idees no són més que recuperacions d’activitats o elements del nostre passat i que, passat el sedàs dels anys, recuperen nova vigència.
Aquest és el repte que tenen els joves que entren amb força a les comissions i a les associacions que fan festa major: mantenir, innovar i recuperar. Caldrà fer-ho, i mantenir la diferència, per no esdevenir tan sols una festeta pintoresca com la de tants altres pobles.
Autor: Albert Torras
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada