Connexions íntimes

Per A.R.as
L’art nascut de la intimitat més arrelada i lliure, conformat per petits universos de gran personalitat i vida, farcit de matisos simbolistes, va configurar dues exposicions que s’ubicaren a l’espai d’art del Centre Cívic de les Cotxeres de Sants.
En primer lloc, l’exposició retrospectiva de Miquel Cabanes Alibau, amb el lema “antologia íntima”, es tractava d’un retrobament amb aquest magnànim artista, rendint-li alhora un homenatge i un reconeixement pòstum a la seva obra, i en especial a la que va crear en els seus últims deu anys, període que va estar marcat per un empitjorament del seu estat físic i que denotà en ella una percepció deformada de la realitat, en la que l’artista deia “Veig l’espai imprecís i estrafet. Estic obligat a fer les coses tortes”. Nascut a Sants l’any 1916, es va haver de traslladar des de molt jove a San Cugat del Vallès, on es va establir i va viure fins a la seva mort, deixant- nos un llegat artístic tan plàstic com poètic, que va començar als catorze anys i que molts santsencs desconeixíem, malgrat que
li lliuraren nombrosos premis.
La família va ser qui es va encarregar d’adequar la sala d’exposicions, i amb molta originalitat, va mostrar les creacions de l’artista en una instal•lació que penjava del sostre enmig de l’espai. I petits dibuixos a tinta xina, o aiguades, o a llapis de plom, carbó o pastel, de siluetes contornejades a la semblança d’una figura humana, nascuts de la inspiració i que sintetitzaven els temes més universals, es protegien entre dues fulles, una de fusta i l’altra de metacrilat transparent, mantenint-se enlairats a l’altura dels ulls, per ser vistos amb facilitat. De caire afable i simpàtic, cada un d’ells s’acompanyava d’uns versos als quals feien referència. A la inauguració, va presentar l’acte l’Albert Torras, periodista i escriptor, i van intervenir a més de la família i de representants institucionals, en Ramon Casalé i Soler, museòleg, historiador i crític d’art, i Núria Feliu, que va fer una lectura d’alguns poemes de l’autor. Gràcies a tots ells, vam poder aprofundir i conèixer un home modest i de gran creativitat.
L’altra mostra fou la de la jove artista Hanamaro Chaki, mereixedora del segon premi d’art jove de Cotxeres – Casinet al 2009, que presentà part de la seva obra guanyadora combinada amb les seves més recents creacions, que mantenien un fil conductor de concepció artística, però no de format. Si en un principi eren els animals els que adoptaven postures i rols humans, amb figures esveltes i molt estilitzades, de gran format, ara ho feien unes masses nebuloses que es presentaven en la cara frontal d’uns petits quadres en forma de cub. Tot el seu conjunt era d’un tractament fi i delicat, d’aire senzill, no exempt d’energia i de colors suaus, que expel•lien un perfum candorós, càlid i imaginatiu i molt poètic on fluïen un ampli ventall d’emocions que connectaven amb la pau i l’amor i que, a la vegada,
transmetien una gran serenor per tot l’ambient.

Cap comentari:

Publica un comentari