Murnau, un monstre del cinema, per Pere Díez Gil

Feia temps que tenia el desig incontenible de veure altra vegada un film que havia vist en la meva prehistòria i que no recordava en absolut: "Nosferatu", el vampir de Murnau. Al assabentar-me que feien a la Filmoteca un cicle sobre Murnau, em vaig entusiasmar, vaig devorar totes les pel·lícules que m'oferia la Filmoteca.
Ja abans, en l'exposició "el segle del Jazz" que van fer al C.C.C.B, un fragment de dos minuts del film "Amanecer" em va copsar fins al punt de repetir-lo en diverses visions deu o quinze vegades. Totes les pel·lícules vistes a la Filmoteca eren interessants, però cinc les vaig trobar absolutament genials: Nosferatu" i "Sunrise" o amanecer, "Faust" i "Tabú" i per completar el quintet "l'Últim".
les altres pel·lícules son "el camí de la nit", "Phanton", "Tartuff" i "Citi Girl".
diré la meva opinió sobre les que crec millors: "Nosferatu" 1921: es un film misteriós, apassionat, fred, màgic, realista, psicològic, humà, ultrasensorial, ens parla d'altres móns, però amb la sensibilitat, el sentiment, la passió, el amor, el psicoanàlisis d'aquest mon real, amb una intensitat esgarrifosa.
"Amanecer" 1927, es una joia del cinema. Un tresor que reuneix tota la tècnica dels "grans": Eisenstein, Fritz Lang, etc, i ens presenta un mon de fantasia com el de "Metropolis" o de "Potemkin" i de troballes que s'avancen en segles a la Historia del Cinema, l'expressionisme mes brutal, el sentiment mes profund, els fosos d'imatges que ens mostren els somnis i les sensacions mes intimes, les passions mes fosques i la pau mes natural, el candor mes diví i angelical, el crim i el mes sublim de l'ésser humà.
"Faust" 1926, es un repte d'expressió i transforma la seva vocació frustrada de pintor, transmetent en imatges pures, basades en grans pintures de l'Historia de l'Art i aconsegueix el cinema pur, tot imatge casi sense paraules, tot acció, que va aplicar a tot el seu cinema. es un film sublim, en que mostra i defensa la seva ideologia màgica i el concepte del be i del mal, sempre present en les seves obres, i com va dir el seu millor historiador Luciano Berriatúa: "El seu company i parella, jueu i especialista en ciències ocultes i màgia, el va introduir en els móns ocults i en les creences jueves dels principis oposats del be i del mal, de la virtut i del vici, que lluitant constantment entre si i fa que guanyi sempre el be".
aquests principis i la seva hipersensibilitat son presents en totes les seves obres.
"Tabú" 1931, es un film de la puresa, del plaer, del paradís, de la musica, dels Mars del Sud, tot poesia, màgia, expressionisme, aquí lluitant els principis del be i del mal, la felicitat màxima i la desgracia, la llibertat i la opressió, la natura més humana i feliç i la presó i el crim que s'oposen constantment al plaer i la felicitat, el destí de la mort i el sacrifici de la dona. l'esperit jove, lliure i progressiu i el vell caduc, opressiu, negre, basat en la coacció, l'inmovilisme, la presó i la mort.
"l'Últim" 1924, film descarnat i terrible, de denuncia social, la societat exprimeix als seus membres i quan els ha exprimit tot el suc, en lloc d'agrair i premiar el seu esforç i treball, els degrada i abandona deixant que morin de misèria i tristesa. Film magistral que fa que arribi a l'espectador tan fort missatge, amb una tècnica magnifica i un actor genial : Emil Jannings.
Pere Díez Gil

Cap comentari:

Publica un comentari