El cant coral és la disciplina que ens ajudarà a cantar fent servir correctament la veu, el primer instrument musical que tenim a l’abast des de que som petits.
El prestigiós pedagog Oriol Martorell (1927-1996), fundador de la Coral Sant Jordi l’any 1947 quan només tenia 20 anys, tenia una concepció de la música que anava molt més enllà de l’àmbit acadèmic o elitista. Com a pedagog considerava la música un component essencial de la formació dels joves; com a historiador veia la música tradicional catalana un camí per mantenir viva la memòria del país, i com a ciutadà creia que l’activitat coral era una manifestació d’adhesió social.
En Baltasar Bibiloni, impulsor de diverses iniciatives per a la promoció de l’educació musical és un gran dinamitzador del cant coral a Mallorca on ha fundat i dirigit diverses corals. La pràctica del Cant Coral, diu ell, és la forma més eficaç i simple d’acostar les persones a una vivència profunda de la música, fent música. A cada individu, el Cant Coral l’educa, en primer lloc físicament. L’ús correcte de l’aparell de fonació, que coordina el sistema respiratori i l’òrgan de la laringe per generar la veu, comporta un treball constant de superació. No són unes cordes vocals les que canten, és tota la persona la que s’ha de posar atenta i vigilant a l’hora de cantar. La veu és el resultat d’uns moviments corporals que milloren l’estat i la funcionalitat de l’aparell fonedor. Des del punt de vista psíquic, el Cant Coral, com a tal, afina la sensibilitat, allibera tensions i dóna força moral amb la joia profunda que crea. Com activitat col·lectiva, hi és ben palès el sentit de comunitat. Poques coses deu haver-hi tan apropiades per a representar una autèntica i ben avinguda comunitat, com el Cant Coral. La seva pràctica demana atenció màxima als altres, sentit de l’ordre, una disciplina raonable, humilitat, cooperació a l’esforç per aconseguir un objectiu comú, i també demana entrega i atenció continuades.
Per això, el Cant Coral, es converteix en la imatge viva més bella de l’equilibri social on cada element respecta i és respectat.
Vull acabar aquest article amb la proclama que el Moviment Coral Català va fer el proppassat diumenge, dia 12 de desembre, que amb motiu de la celebració del Dia Internacional del Cant Coral, s’hi va sumar i en va difondre el seu missatge a través dels nombrosos concerts que varen tenir lloc a Catalunya durant aquell cap de setmana.
PROCLAMA
Canteu, cors del món! Que la vostra veu plogui brolladors on cremen les fogueres.
Que el vostre cant posi roses on hi ha camps de batalla.
Obriu solcs i sembreu amor per tal que recolliu fruits d’esperança.
Canteu a la llibertat on existeixi el despotisme,
canteu a la igualtat on niï la pobresa,
canteu a la germandat on prevalgui l’odi.
Que els vostres cants orientin el món perquè la pau substitueixi la guerra,
perquè l’home respecti la terra, perquè no existeixin diferències de races i color,
perquè tots siguem fraterns,
perquè aquest planeta s’alegri amb les vostres veus.
Jaume Teixidor Badia
El prestigiós pedagog Oriol Martorell (1927-1996), fundador de la Coral Sant Jordi l’any 1947 quan només tenia 20 anys, tenia una concepció de la música que anava molt més enllà de l’àmbit acadèmic o elitista. Com a pedagog considerava la música un component essencial de la formació dels joves; com a historiador veia la música tradicional catalana un camí per mantenir viva la memòria del país, i com a ciutadà creia que l’activitat coral era una manifestació d’adhesió social.
En Baltasar Bibiloni, impulsor de diverses iniciatives per a la promoció de l’educació musical és un gran dinamitzador del cant coral a Mallorca on ha fundat i dirigit diverses corals. La pràctica del Cant Coral, diu ell, és la forma més eficaç i simple d’acostar les persones a una vivència profunda de la música, fent música. A cada individu, el Cant Coral l’educa, en primer lloc físicament. L’ús correcte de l’aparell de fonació, que coordina el sistema respiratori i l’òrgan de la laringe per generar la veu, comporta un treball constant de superació. No són unes cordes vocals les que canten, és tota la persona la que s’ha de posar atenta i vigilant a l’hora de cantar. La veu és el resultat d’uns moviments corporals que milloren l’estat i la funcionalitat de l’aparell fonedor. Des del punt de vista psíquic, el Cant Coral, com a tal, afina la sensibilitat, allibera tensions i dóna força moral amb la joia profunda que crea. Com activitat col·lectiva, hi és ben palès el sentit de comunitat. Poques coses deu haver-hi tan apropiades per a representar una autèntica i ben avinguda comunitat, com el Cant Coral. La seva pràctica demana atenció màxima als altres, sentit de l’ordre, una disciplina raonable, humilitat, cooperació a l’esforç per aconseguir un objectiu comú, i també demana entrega i atenció continuades.
Per això, el Cant Coral, es converteix en la imatge viva més bella de l’equilibri social on cada element respecta i és respectat.
Vull acabar aquest article amb la proclama que el Moviment Coral Català va fer el proppassat diumenge, dia 12 de desembre, que amb motiu de la celebració del Dia Internacional del Cant Coral, s’hi va sumar i en va difondre el seu missatge a través dels nombrosos concerts que varen tenir lloc a Catalunya durant aquell cap de setmana.
PROCLAMA
Canteu, cors del món! Que la vostra veu plogui brolladors on cremen les fogueres.
Que el vostre cant posi roses on hi ha camps de batalla.
Obriu solcs i sembreu amor per tal que recolliu fruits d’esperança.
Canteu a la llibertat on existeixi el despotisme,
canteu a la igualtat on niï la pobresa,
canteu a la germandat on prevalgui l’odi.
Que els vostres cants orientin el món perquè la pau substitueixi la guerra,
perquè l’home respecti la terra, perquè no existeixin diferències de races i color,
perquè tots siguem fraterns,
perquè aquest planeta s’alegri amb les vostres veus.
Jaume Teixidor Badia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada