L’obra d’art neix i en ella intervenen
els nostres pensaments i reflexions, i en la plasmació li donem vida alhora...
CONSTRUINT EL JO
L’ésser humà ha de construir-se com a ésser pensant que pren consciència de si mateix, de manera que organitza i estructura la seva identitat. D’aquesta manera ens posicionem davant dels altres i les seves realitats. Limitacions del cos És important també tenir en compte que el subjecte és una variable dependent i l’ambient en què es troba és una variable independent. L’ésser humà depèn de la informació, de les relacions i reaccions que la societat en la qual viu emet sobre ell.
Podríem dir que dins la societat en què vivim, les persones no decidim la nostra pròpia personalitat, sinó que som una suma de diferents factors influents. Les persones passem gran part de la nostra existència buscant el nostre jo, per tal de fer-la cada cop més forta i poder-li donar més sentit. Siguem petits, grans, prims, grassos, alts, baixos, guapos, lletjos, tontos, llestos, d’aquí, d’allà... No hem d’oblidar que tots tenim el nostre propi pensament, caràcter i aspecte; però en el fons tots som
IGUALS.
Estem formats pel mateix: per cèl•lules. La unitat més petita de l’organisme humà i denominadora comuna de totes les formes de vida: els organismes més simples, com les bactèries, estan constituïts per una sola cèl•lula que desenvolupa una vida independent, mentre que el nostre cos, en canvi, està format per milers de milions de cèl•lules que funcionen de manera coordinada. D’això no en som conscients i ens deixem endur pel cabal fort de les ideologies, tendències i modes que nosaltres mateixos creem. La roba ens serveix com a excusa de presentació del nostra propi cos i ment, el nostre reflex; però a la vegada és la màscara, la manera d’amagar allò que realment som: carn, greix, músculs, tendons, ossos, vèrtebres, cartílags, nervis, venes, artèries, alvèols, tràquea, pulmons, fetge, estómac, pàncrees, intestins, ronyons, esperma, òvuls...
L’ésser humà ha de construir-se com a ésser pensant que pren consciència de si mateix, de manera que organitza i estructura la seva identitat. D’aquesta manera ens posicionem davant dels altres i les seves realitats. Limitacions del cos És important també tenir en compte que el subjecte és una variable dependent i l’ambient en què es troba és una variable independent. L’ésser humà depèn de la informació, de les relacions i reaccions que la societat en la qual viu emet sobre ell.
Podríem dir que dins la societat en què vivim, les persones no decidim la nostra pròpia personalitat, sinó que som una suma de diferents factors influents. Les persones passem gran part de la nostra existència buscant el nostre jo, per tal de fer-la cada cop més forta i poder-li donar més sentit. Siguem petits, grans, prims, grassos, alts, baixos, guapos, lletjos, tontos, llestos, d’aquí, d’allà... No hem d’oblidar que tots tenim el nostre propi pensament, caràcter i aspecte; però en el fons tots som
IGUALS.
Estem formats pel mateix: per cèl•lules. La unitat més petita de l’organisme humà i denominadora comuna de totes les formes de vida: els organismes més simples, com les bactèries, estan constituïts per una sola cèl•lula que desenvolupa una vida independent, mentre que el nostre cos, en canvi, està format per milers de milions de cèl•lules que funcionen de manera coordinada. D’això no en som conscients i ens deixem endur pel cabal fort de les ideologies, tendències i modes que nosaltres mateixos creem. La roba ens serveix com a excusa de presentació del nostra propi cos i ment, el nostre reflex; però a la vegada és la màscara, la manera d’amagar allò que realment som: carn, greix, músculs, tendons, ossos, vèrtebres, cartílags, nervis, venes, artèries, alvèols, tràquea, pulmons, fetge, estómac, pàncrees, intestins, ronyons, esperma, òvuls...