Per Jordi FalcóRecordo la sensació de sorpresa quan, ja uns anys, vaig llegir la definició de cultura en una vella edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans que hi havia a casa dels pares. També recordo la raó i necessitat d’anar a les fonts, a les definicions de les paraules. Una discussió sobre el que era o no era cultura havia estat el desencadenant de la petita investigació amb la finalitat de dotar arguments al tema del debat. Les primeres entrades del mot cultura
al diccionari de l’edició electrònica són les mateixes: 1. Acció de cultivar; l’efecte i 2. Conjunt de les coneixences literàries, històriques, científiques o de qualsevol altra mena que hom posseeix com a fruit de l’estudi, de les lectures, de viatges, d’experiència, etc.
Aquestes definicions comporten un intrínsec sentit positiu i enriquidor del terme que hauria d’impedir qualsevol utilització malèvola o equívoca del mateix. En l’actualitat, a nivell social i polític, sentim massa vegades declaracions o discursos, de caire xenòfob i racista, en els quals, per treure profit de vells temors ancestrals i atàvics en contra del que ens és desconegut, s’utilitza el concepte cultura per dividir i treure rèdits de curta volada.
Quantes vegades hem escoltat que determinada ètnia o col•lectiu és de tal manera i que la seva cultura els fa ser perillosos per a la nostra manera de viure i, fins i tot, els impedeix la integració? Els homes i dones de cultura, els que cultiven la seva ment com el pagès cultiva la terra i s’esforcen a aprendre i estudiar, saben que els únics adjectius que li senten bé a la paraula Cultura són els que descriuen o classifiquen el camp del coneixement però que sónincompatibles amb els comparatius i superlatius. No hi ha cultures millors o pitjors, senzillament hi ha cultures diferents.
al diccionari de l’edició electrònica són les mateixes: 1. Acció de cultivar; l’efecte i 2. Conjunt de les coneixences literàries, històriques, científiques o de qualsevol altra mena que hom posseeix com a fruit de l’estudi, de les lectures, de viatges, d’experiència, etc.
Aquestes definicions comporten un intrínsec sentit positiu i enriquidor del terme que hauria d’impedir qualsevol utilització malèvola o equívoca del mateix. En l’actualitat, a nivell social i polític, sentim massa vegades declaracions o discursos, de caire xenòfob i racista, en els quals, per treure profit de vells temors ancestrals i atàvics en contra del que ens és desconegut, s’utilitza el concepte cultura per dividir i treure rèdits de curta volada.
Quantes vegades hem escoltat que determinada ètnia o col•lectiu és de tal manera i que la seva cultura els fa ser perillosos per a la nostra manera de viure i, fins i tot, els impedeix la integració? Els homes i dones de cultura, els que cultiven la seva ment com el pagès cultiva la terra i s’esforcen a aprendre i estudiar, saben que els únics adjectius que li senten bé a la paraula Cultura són els que descriuen o classifiquen el camp del coneixement però que sónincompatibles amb els comparatius i superlatius. No hi ha cultures millors o pitjors, senzillament hi ha cultures diferents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada