Per Josep Maria DomingoLa Gran Enciclopèdia Catalana descriu la paraula associació com: “Unió de diverses persones amb un vincle jurídic per un fi comú”. Més endavant diu: “Les associacions són grups que existeixen per a assolir uns propòsits específics segons un sistema explícit de normes que determinen clarament la conducta de cada individu. Sociològicament l’associació és una de les formes cabdals de l’estructuració dels grups humans.”
Amb aquestes dues frases queda ben explicat els fonaments de qualsevol associació: diverses persones s’apleguen i s’organitzen amb un propòsit determinat, intentant que amb ells s’afegeixin altres persones compartint les mateixes inquietuds i aspiracions.
Tornem a la G.E.C. ampliant la definició: “Unió de diverses persones, vinculades jurídicament, per a l’obtenció d’un fi no lucratiu…” Aquí s’exceptua entre d’altres les cooperatives de consum. I segueix: “Els membres d’una associació –normalment anomenats socis- tenen uns drets i unes obligacions mutus i també davant l’associació, que fixen els estatuts de cada associació i que poden ésser legalment exigits.”
Ja hem vist la seva descripció jurídica i formal, però ens quedarem curts si no hi afegim el que realment representen les associacions i el seu teixit al marc dels països catalans, sobretot a les grans ciutats, on la tradició associativa ha estat i continua sent una realitat en tots els àmbits de la societat. Fem una mica d’història: a partir de mitjans del segle XIX comencen a brotar les primeres entitats de tipus associatiu i la gran expansió d’aquestes que la República va representar amb les llibertats que s’instauraren; l’arribada del franquisme i la terrible repressió en tots els àmbits representà un cop molt dur que pràcticament va fer desaparèixer el ric teixit associatiu del nostre país. A partir dels anys 70, i sobretot amb la instauració de governs democràtics, es va produir una gran revifada d’associacions. En aquest context, associacions represaliades pel franquisme van tornar a refundar-se i, paral•lelament se’n crearen de noves.
El panorama associatiu actual és complex i divers; les necessitats de la societat reclamen de forma implícita l’existència d’elements d’ajuda i cooperació, d’intercanvi d’informació, de suport col•lectius amb necessitats específiques, entre d’altres.
Ara tocaria arribar a fer una exposició amb detalls del complex sistema associatiu actual i les xarxes en què es mouen. Això implicarà, potser, un seguit d’articles en els que podrem fer un recorregut amb els tipus d’associacions i la seva situació actual.
Amb aquestes dues frases queda ben explicat els fonaments de qualsevol associació: diverses persones s’apleguen i s’organitzen amb un propòsit determinat, intentant que amb ells s’afegeixin altres persones compartint les mateixes inquietuds i aspiracions.
Tornem a la G.E.C. ampliant la definició: “Unió de diverses persones, vinculades jurídicament, per a l’obtenció d’un fi no lucratiu…” Aquí s’exceptua entre d’altres les cooperatives de consum. I segueix: “Els membres d’una associació –normalment anomenats socis- tenen uns drets i unes obligacions mutus i també davant l’associació, que fixen els estatuts de cada associació i que poden ésser legalment exigits.”
Ja hem vist la seva descripció jurídica i formal, però ens quedarem curts si no hi afegim el que realment representen les associacions i el seu teixit al marc dels països catalans, sobretot a les grans ciutats, on la tradició associativa ha estat i continua sent una realitat en tots els àmbits de la societat. Fem una mica d’història: a partir de mitjans del segle XIX comencen a brotar les primeres entitats de tipus associatiu i la gran expansió d’aquestes que la República va representar amb les llibertats que s’instauraren; l’arribada del franquisme i la terrible repressió en tots els àmbits representà un cop molt dur que pràcticament va fer desaparèixer el ric teixit associatiu del nostre país. A partir dels anys 70, i sobretot amb la instauració de governs democràtics, es va produir una gran revifada d’associacions. En aquest context, associacions represaliades pel franquisme van tornar a refundar-se i, paral•lelament se’n crearen de noves.
El panorama associatiu actual és complex i divers; les necessitats de la societat reclamen de forma implícita l’existència d’elements d’ajuda i cooperació, d’intercanvi d’informació, de suport col•lectius amb necessitats específiques, entre d’altres.
Ara tocaria arribar a fer una exposició amb detalls del complex sistema associatiu actual i les xarxes en què es mouen. Això implicarà, potser, un seguit d’articles en els que podrem fer un recorregut amb els tipus d’associacions i la seva situació actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada