Una vida de lluita i d'il·lusions

Per Anna Ròdà
Els seguidors de l’art i amants de la cultura santsenca troben a faltar en el seu dia a dia l’artista i veïna Lluïsa Franch i Plensa, donat el seu recent traspàs, produït el passat 30 d’agost, per tot el seu tarannà de lluita social, emprenedor i artístic que sempre havia mantingut en el seu estimat barri de Sants. Filla d’una família de serrallers que inicià el seu avi a l’any 1841, des de molt jove combinà
l'ofici amb tot l’après enl’escola d’art Massana. Començà a expressar-se plàsticament
creant escultures en ferro que la col•locaren en un lloc rellevant i va començar a ser molt valorada per la tècnica emprada i per la seva condició de dona, cosa
per la qual va lluitar tota la seva vida: l’any 2007 va recollir el premi del reconeixement personal en el sopar anual del Districte de Sants-Montjuïc.
La passió que sentia pel seu treball comportà la fundació de l’Associació d’escultors de Catalunya, de la que va ser-ne presidenta durant uns quants anys.
Però les seves creacions hagueren de fer un gir expressiu, en declarar-se-li una desconeguda malaltia que poc a poc la va obligar a canviar la forja i el martell pels pinzells.
No obstant, tota la seva trajectòria artística es va basar en la recerca continuada d’una nova figuració. El ferro esdevenia dúctil i càlid i les idees les plasmava en formes de poc gruix, amb un predomini de les corbes, que ajuntava unes amb les altres donant-li un sentit figuratiu, on buits i plens conjugaven en un gran equilibri airós farcit de volum i força, característiques que gaudien, tanmateix, les seves pintures, que s’enriquien per la recerca constant de la superposició de capes de tonalitats vives i alhora transparents on els colors reflectien llum i vida pròpia.
A més ens ha deixat teles molt originals on papers i plàstics esdevenen el material pictòric, configurant composicions molt interessants. El seu art, que mai va deixar, va ser un dia un gran descobriment per a molts veïns i veïnes, ja que la majoria del barri la coneixia per ser la capdavantera del Col•lectiu d’Artistes de Sants, una tasca que va fer durant vint-i-cinc anys. Abans de la seva fundació havia estat una veïna que havia deixat el seu crit i pinzellada en moltes pancartes reivindicatives per tal de poder aconseguir que les fàbriques i les cotxeres de tramvies en desús fossin equipaments socials pel barri i que en ells estiguessin presents l’art, la cultura i la justícia per a una convivència millor.
Els seus somnis, avui convertits en realitat, és quelcom més per a tots aquells que la conegueren i caminaren plegats compartint lluites, il•lusions i creativitat: el seu record sempre estarà present en ells i en la memòria santsenca per tota la feina feta als seus amics i pels barris de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Lluïsa, et recordarem sempre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada