EQUIPATGE
Baguls, maletes,
plenes de certes
veritats a mitges
que ja no em crec,
és el que em queda
del meu viatge.
Camino envers
un destí fràgil,
però imagino
tresors, paraules,
somnis, pintures,
són l’equipatge.
Jugo amb idees
i gronxo fulles
de paper blanc,
jugo amb les teles
per deturar-ne
la breu imatge.
El pas del temps
i els anys que volen
s’enduen l’hora
i vaig fent tard,
sols s’acumulen
al meu bagatge,
les experiències
copegen sempre
la meva ment
i amb les mans velles
faig bastides
d’un nou estatge.
Poema de Llúcia Pujol,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada