En record de Josep Drets

Josep Drets (1909/1983) sempre va ser una excel·lent persona i a més despertava un sentiment entranyable. Actor excels, home íntegre, tenia una ètica i un sentit de la responsabilitat exagerats.
Fill de Sants, el seu pare ja havia estat actor, director i empresari teatral. Sens dubte, els gens de Talia els duia a la sang. Professional de la venda –del que vivia–, era home de bones relacions públiques. El teatre –com a contrapunt– l’acompanyava sempre: era la seva veritable i segona vida i va ser molt millor director que intèrpret.
Persona de físic atractiu: prim, talla mitjana, cabell estirat i ben clenxinat, bigotet retallat, vestit sempre amb cura, feia jugar molt les mans. Era nerviós i sentimental, pessimista i alhora “culé” com pocs. Josep Drets era un apassionat de moltes coses i les vivia com pocs.
Tant si interpretava com si dirigia, estudiava els textos a fons, esmicolant i refent de nou els personatges. Jo tinc, entre d’altres, un gran record d’ell emocional: ha passat més de mig segle i sembla que ho pugui entrellucar en vídeo. Encara el veig, brodant el difícil paper del bufó Bernadot, personalitat tràgica, de l’obra El fill del Rei, d’Àngel Guimerà, una de les “més costoses que arriben al públic”, dins la dramatúrgia turmentada de don Angel. Era una tarda de desembre del 1950, a l’escenari de “l’Orfeó de Sants”. El senyor Drets la interpretà i la dirigí. El “seu” Bernadot va resultar proper a la genialitat.
Aquesta anècdota traspua el que aquell home intel·ligent era capaç de fer a través del teatre.
Cal que Sants i els nostres barris en general li ofereixin un sentit i càlid homenatge.

Autor: Esteve Calzada