La sala Jacint Laporta del centre Cívic de les Cotxeres de Sants ha acollit recentment tres exposicions sensacionals i de gran envergadura: les tres feien referència a una llarga trajectòria, cadascuna en el seu cas específic. La primera va ser la de l’artista Agustí Ballester, que ens mostrà una retrospectiva de la seva millor obra, Impulsos inconeguts, que obeeix a la necessitat de recerca i diàleg que l’artista manté en cadascuna de les que anomenen escultopintures i en les quals experimenta tant amb la forma com amb la materia, combinant-se en cadascuna d’elles un ampli ventall de textures i gammes de tons, els quals desvetllen la gran sensibilitat i capacitat de creació de l’autor, ultrapassant el llenguatge estrictament plàstic per endinsar-se en un univers simbolista i conceptual. Dins la gran unitat que totes les obres mantenien pel seu traç indiscutible, cap obra resultava indiferent, i tant per si soles com pel seu conjunt, els sentiments fluïen despertant un elevat nombre de sensacions a l’espectador.
Seguidament va ser l’Esbart Ciutat Comtal qui adequà molt hàbilment l’espai en motiu del seu 50è aniversari en Records a escena, i sobre un plafó de color granat que feia de fil conductor per totes les parets, dansaven ordenadament les fotografies i cartells més emblemàtics de tan llarga i creativa trajectòria. Feien referència a allò que ha significat i significa aquest esbart com a entitat cultural, social i humana, que ha treballat per la cultura catalana dintre del context històric, social i polític des de la seva fundació i que de forma evolutiva ha retrobat balls que s’havien arraconat, com el Ball de Rams d’Hostafrancs. L’exposició es complementava amb uns maniquins que exhibien uns elaborats vestits, que es fan o s’han fet servir en les danses. L’Esbart Ciutat Comtal és un dels esbarts de més alt nivell que actualment tenim a casa nostra i que porta el seu art en majúscules arreu del món.
I la tercera exposició fou La otra mirada, formada per fotografies, amb un concepte i format poc comuns que Fernando Grifell, director de la Casona i mestre de teatre, ha anat fent durant 29 anys als seus alumnes i actors de teatre.
El seu ull fotogràfic ha perpetuat segons únics i irrepetibles, on l’acció dels actors en escena conformaven punts de vista totalment creatius, en els quals entraven en joc el moviment, els contrastos de llum i ombres, o espaials, o simplement la congelació d’una emoció.
Una exposició molt interessant donades les composicions creatives resultants d’aquest procés, en el qual es podia gaudir de la bellesa i de l’art, que era el llenguatge més directe que ens oferien aquestes magnífiques fotografies.
Seguidament va ser l’Esbart Ciutat Comtal qui adequà molt hàbilment l’espai en motiu del seu 50è aniversari en Records a escena, i sobre un plafó de color granat que feia de fil conductor per totes les parets, dansaven ordenadament les fotografies i cartells més emblemàtics de tan llarga i creativa trajectòria. Feien referència a allò que ha significat i significa aquest esbart com a entitat cultural, social i humana, que ha treballat per la cultura catalana dintre del context històric, social i polític des de la seva fundació i que de forma evolutiva ha retrobat balls que s’havien arraconat, com el Ball de Rams d’Hostafrancs. L’exposició es complementava amb uns maniquins que exhibien uns elaborats vestits, que es fan o s’han fet servir en les danses. L’Esbart Ciutat Comtal és un dels esbarts de més alt nivell que actualment tenim a casa nostra i que porta el seu art en majúscules arreu del món.
I la tercera exposició fou La otra mirada, formada per fotografies, amb un concepte i format poc comuns que Fernando Grifell, director de la Casona i mestre de teatre, ha anat fent durant 29 anys als seus alumnes i actors de teatre.
El seu ull fotogràfic ha perpetuat segons únics i irrepetibles, on l’acció dels actors en escena conformaven punts de vista totalment creatius, en els quals entraven en joc el moviment, els contrastos de llum i ombres, o espaials, o simplement la congelació d’una emoció.
Una exposició molt interessant donades les composicions creatives resultants d’aquest procés, en el qual es podia gaudir de la bellesa i de l’art, que era el llenguatge més directe que ens oferien aquestes magnífiques fotografies.
Autora: Anna Rodà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada