L’Escola Moderna és una institució pedagògica que funda a Barcelona el pedagog i pensador llibertari català Francesc Ferrer i Guàrdia.
L’Escola Moderna va posar en pràctica les idees de l’escola laica, racionalista i la coeducació. Els conceptes de l’escola es tradueixen en una escola activa, reflexiva i no dogmàtica, en què l’alumnat assoleix els continguts mitjançant experiències, activitats, sortides per tenir contacte amb la natura, l’observació directa, la ciència i l’estímul de la sensibilitat.
L’estímul de la sensibilitat s’assoleix mitjançant les arts: la literatura adient a cada edat dels infants, les arts plàstiques -dibuix, pintura i escultura-, la música mitjançant el cant i les manifestacions musicals instrumentals.
També la sensibilitat en l’Escola Moderna anava dirigida a aconseguir l’estima i el respecte entre companys, escola socialitzadora, per assolir amb el pas del temps una transformació de la societat.
A l’Escola Moderna no es feien proves de nivell de les diferents matèries per no potenciar la competitivitat, les i els alumnes adquirien els coneixements a partir del seu propi esforç i el seu propi ritme de treball, alhora que l’educació física i l’esport eren no competitius.
En aquesta sensibilitat hi havia un fet transcendental que era la introducció de la coeducació, perquè en paraules d’en Ferrer les nenes i els nens adquirissin una concepció fraternal de les persones quan fossin dones i homes adults i poguessin transmetre per convenciment aquest concepte de fraternitat a llurs filles i fills.
Per tant, l’objectiu global de l’Escola Moderna no anava dirigit solament a l’assoliment d’uns determinats continguts diguem-ne acadèmics, sinó que el que pretenia Ferrer era aconseguir mitjançant l’escola la transformació de la societat: que l’Escola Moderna fos la llavor d’un model d’escola que a partir de les nenes i els nens portés la llibertat, la justícia social, la desaparició de les classes socials i la fraternitat a la societat del futur immediat.
Per incentivar aquesta transformació, l’Escola Moderna organitzava els dissabtes i diumenges conferències i debats dirigits a les famílies de les i els alumnes, i alhora Ferrer creia que les nenes i els nens transformarien la mentalitat dels seus pares i mares. També es creà una editorial annexa al centre que publicà un butlletí, textos escolars, obres de divulgació científica i textos de divulgació anarquista.
Molts dels conceptes que fins aquí s’han descrit de manera sintètica ens són del tot familiars i estan reflectits en lleis com la LOGSE, la LOE, la LEC i en infinitat de normatives, plans d’estudis, plans anuals de centre... Però hem de tenir present que l’Escola Moderna va ser fundada l’any 1901 amb un concepte revolucionari de la pedagogia i que va ser clausurada el 1906, momento en què van acusar Ferrer de ser l’inductor de l’atemptat al Rei d’Espanya Alfons XIII, tot i que qui va llençar la bomba fou Mateu Morral, bibliotecari de l’editorial de l’escola.
Després del judici, Ferrer fou declarat innocent, però l’Escola no tornà a obrir.
Tres anys després, Ferrer fou de nou acusat, aquesta vegada de ser el principal inductor de la revolta popular de la Setmana Tràgica, fou condemnat sense proves a mort i afusellat al nefast castell de Montjuïc la matinada del 13 d’octubre de 1909.
Dècimes de segon abans que l’escamot disparés, Francesc Ferrer i Guàrdia va cridar «VISCA L’ESCOLA MODERNA!».
Tenia 55 anys.
L’Escola Moderna va posar en pràctica les idees de l’escola laica, racionalista i la coeducació. Els conceptes de l’escola es tradueixen en una escola activa, reflexiva i no dogmàtica, en què l’alumnat assoleix els continguts mitjançant experiències, activitats, sortides per tenir contacte amb la natura, l’observació directa, la ciència i l’estímul de la sensibilitat.
L’estímul de la sensibilitat s’assoleix mitjançant les arts: la literatura adient a cada edat dels infants, les arts plàstiques -dibuix, pintura i escultura-, la música mitjançant el cant i les manifestacions musicals instrumentals.
També la sensibilitat en l’Escola Moderna anava dirigida a aconseguir l’estima i el respecte entre companys, escola socialitzadora, per assolir amb el pas del temps una transformació de la societat.
A l’Escola Moderna no es feien proves de nivell de les diferents matèries per no potenciar la competitivitat, les i els alumnes adquirien els coneixements a partir del seu propi esforç i el seu propi ritme de treball, alhora que l’educació física i l’esport eren no competitius.
En aquesta sensibilitat hi havia un fet transcendental que era la introducció de la coeducació, perquè en paraules d’en Ferrer les nenes i els nens adquirissin una concepció fraternal de les persones quan fossin dones i homes adults i poguessin transmetre per convenciment aquest concepte de fraternitat a llurs filles i fills.
Per tant, l’objectiu global de l’Escola Moderna no anava dirigit solament a l’assoliment d’uns determinats continguts diguem-ne acadèmics, sinó que el que pretenia Ferrer era aconseguir mitjançant l’escola la transformació de la societat: que l’Escola Moderna fos la llavor d’un model d’escola que a partir de les nenes i els nens portés la llibertat, la justícia social, la desaparició de les classes socials i la fraternitat a la societat del futur immediat.
Per incentivar aquesta transformació, l’Escola Moderna organitzava els dissabtes i diumenges conferències i debats dirigits a les famílies de les i els alumnes, i alhora Ferrer creia que les nenes i els nens transformarien la mentalitat dels seus pares i mares. També es creà una editorial annexa al centre que publicà un butlletí, textos escolars, obres de divulgació científica i textos de divulgació anarquista.
Molts dels conceptes que fins aquí s’han descrit de manera sintètica ens són del tot familiars i estan reflectits en lleis com la LOGSE, la LOE, la LEC i en infinitat de normatives, plans d’estudis, plans anuals de centre... Però hem de tenir present que l’Escola Moderna va ser fundada l’any 1901 amb un concepte revolucionari de la pedagogia i que va ser clausurada el 1906, momento en què van acusar Ferrer de ser l’inductor de l’atemptat al Rei d’Espanya Alfons XIII, tot i que qui va llençar la bomba fou Mateu Morral, bibliotecari de l’editorial de l’escola.
Després del judici, Ferrer fou declarat innocent, però l’Escola no tornà a obrir.
Tres anys després, Ferrer fou de nou acusat, aquesta vegada de ser el principal inductor de la revolta popular de la Setmana Tràgica, fou condemnat sense proves a mort i afusellat al nefast castell de Montjuïc la matinada del 13 d’octubre de 1909.
Dècimes de segon abans que l’escamot disparés, Francesc Ferrer i Guàrdia va cridar «VISCA L’ESCOLA MODERNA!».
Tenia 55 anys.
Autor: Josep Maria "Vaqué"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada