Feminitat en dansa

Hi havia una vegada i no hi havia fa més de cinc mil anys, un món on la cultura patriarcal encara no existia. Un concepte que encara trigaria un temps a ser concebut pels precursors de la religió cristiana i monoteista. Les dones tenien el do de fer-se veure i respectar, de posar ordre civilitzat amb sensibilitat i intuïció, d’entregar-se als cicles de la Natura amb reverència i amor. Uns segles matriarcals, que contemplats en la llunyania d’un horitzó des de les notres platges i terres contemporànies, semblen fruit d’una il·lusió virtual. Afortunadament encara en queden, d’aquests clans femenins, com per exemple a les illes properes de Panamà. Però això ja son figues d’un altre paner.
Ara, us agrairia que tanquéssiu els ulls i amb la imaginació voléssiu fins a les terres d’Orient Mitjà, entre Babilònia i Egipte, entre la saviesa grega dels nostres avantpassats i la mar desconeguda que s’amaga entre les dunes del desert. Diuen alguns, però no està gaire clar, que va ser allà on va néixer la dansa del ventre. Un entreteniment actualment dirigit als homes o, millor dit, venut com espectacle per satisfer la necessitat masculina de gaudir i disfrutar de la femenina sensualitat. La realitat és ben diferent. Aquesta meravellosa dansa oriental formava part dels cultes a la deessa de la Fertilitat i la Maternitat: les embarassades el practicaven per afavorir el part i les mares recents per recuper-se del meravellós tràngol de donar a llum; les joves, per disminuir els dolors menstruals i la resta, simplement per lloar la deessa interior que tota dona porta a dins. Era un acte de profunda sacralitat i devoció. Diuen les ballarines d’avui dia que a l’hora de ballar i lliurar-se als moviments sinuosos que inspira aquesta disciplina és importannt tenir en compte aquest lligam amb l’espiritualitat, sinó es corre el risc de caure en la trampa de la vulgaritat. S’ha de dansar “per amor a l’art” i sense perdre el nostre vincle indestructible i etern amb les forces de l’univers.
Però més enllà de l’esfera espiritual, els metges recomanen la dansa del ventre per ajudar a superar les dificultats de la vida moderna, tant físiques com psicològiques. Els psicòlegs al·leguen que ajuda a pujar l’autoestima i a trobar el poder personal que les filles de la societat igualitària tant necessitem. És una eina ideal per explorar la feminitat perduda en aquesta batalla diària que ens obliga a enfrontar els nostres propòsits laborals, (recordeu que la feina i la consecució d’objectius són elements pertanyents a l’energia masculina dels éssers humans). És evident i cada vegada més sabut, que l’energia femenina del món està resorgint en aquesta Nova Era que alguns diuen que ja ha començat. Però, d’altra banda, retrobar l’essència que batega en un cor femení és absolutament necessària perquè una dona pugui donar al món tot allò que li ha estat otorgat des del naixement. Així doncs, sàpigues dona que la dansa del ventre ballada amb autenticitat i amor per la vida pot ser la clau que et falta per obrir la porta de la teva veritable llibertat. La llibertat de ser qui ets. La Natura et convida a dansar tot lloant el teu millor i més sagrat talent, el do de la creativitat.

Autora: Lidia Hill