Crítica d'Art - Anna Rodà

L'art abstracte, aquell que no imita ni representa la realitat exterior, i es basa en emfatitzar l’estructura o suport de l’obra, a més de la plasmació del color, la idea o la forma que resulta en ella, des de la seva naixença en el 1910, ha conformat un variat ventall de corrents i moviments artístics entorn al mateix, que van més enllà del seu concepte inicial, que foren la contraposició al realisme i l’aparició de la fotografia. I es que els artistes, que es decanten per aquest estil d’abstracció, un cop sabedors de tots el coneixements teòrics i pràctics, que han esdevingut en l’art que es remonta des de l’existència de la humanitat en el món, fugen d’aquell automatisme primigeni que el va conformar. L’art no es art si no implica evolució, i els artistes son els primers en crear les seves obres basant-se en la recerca constant, a partir de l’acumulació dels sabers personals i dels ja esmentats, fet que no li es indiferent a Pere Díez Gil, pintor de sensibilitat tendra i humil, que es commou per tot el que el rodeja i que la seva constància i passió l’ha encaminat a crear el seu propi diàleg artístic, que connecta amb l’essència més pura, sintètica i autentica de l’art forjat al llarg de la seva trajectòria, pintures d’extraordinària magnitud.
Gest, espai i temps, títol de la mostra, eren tres elements que estaven presents en totes les obres que ens va oferir aquest artista a la sala d’exposicions Cotxeres de Sants a Barcelona, el passat mes de febrer i que tal com ell diu, basant-se en el filòsof Bergson , resumint, "el temps es pot materialitzar en el gest, que alhora es la intuïció i la força i la seva duració i instantaneidad pot ocupar l’espai". I malgrat pot tenir una lectura d’immediatesa, de manca de dificultat, i de que les seves pintures podrien tractar-se de composicions fetes en un breu espai de temps, i que en part son així, perquè, segons les seves premisses, no serien autentiques, en el transfons de totes elles, son obres molt elaborades, fruit d’una gran reflexió i meditació, conformació i acceptació prèvies per part de l’artista, alhora que parteix d’un coneixement personal, tècnic i artístic molt rigorós i sobretot d’una llibertat suprema en l’acte creatiu.
Els que vam veure l’exposició, vam gaudir d’una riquesa variada de gests i signes de traç únic, precís i contundent, o de veritables grafismes pictòrics, de pinzellada continua, o de les pintures subtils fetes amb objectes trobats, totes elles conformant un univers ple d’idees i de conceptes, revelant-se alhora dins la simplicitat i en una gamma cromàtica molt bàsica i reduïda, plenes de moviment, força, coratge, imaginació i sentiment, entre d’altres valors, basant-se en un repte creatiu de concepció i de realització. I a on la composició matèrica de la pinzellada, i els espais buits de la tela entraven també en el joc compositiu. No podem ometre que la mostra es fundamentava en la recopilació de 25 anys d’art en la història del pintor, i que aquelles obres exposades, havien estat, en el seu dia, la portada de llibres, de cartells propagandístics d’entitats, tant d’actes reivindicatius com commemoratius, a més de fotos i publicacions. on la seva obra ha estat difosa en articles de pes, envers a l’autor, arreu del mon i a on el seu talant de compromís social i polític sempre ha estat present. I encara que l’exposició, només era un resum d’aquest context en si, era una mostra plena de continguts i alhora molt adient per aprofundir en el coneixement del millor art abstracte.