Ecologia i Justícia - Per Rosa Costa-Pau

La lectura de ètica i capitalisme m’ha suggerit dues altres paraules Ecologia i Justícia. M’ha dut a reflexionar, una vegada més sobre la problemàtica ecològica i de manera especial sobre l’anomena’t canvi climàtic; és a dir sobre determinats canvis d’origen meteorològic que s’han succeït al llarg del temps, des de l’existència del nostre Planeta, ara fa uns 5.000 milions d’anys . Tot i el coneixement que actualment tenim de determinades dades, es fa necessària la seva explicació sobretot quan molts de nosaltres som poc o gens conscients, d’allò que està passant ni en l’entorn global ni tampoc en l’entorn més proper al lloc on vivim. I és que estem encara en una fase en la qual el problema ecològic per a molts és un problema invisible. De fet sabem que la contaminació afecta a una bona part de la humanitat, i que la pobresa i la contaminació ambiental no són dos problemes estranys sinó que van de bracet retroalimentant-se. Quan hom parla dels problemes ecològics, s’activen mecanismes que associem a defensar el nostre estil de vida actual, i son percebuts com una amenaça al nostra benestar actual, ja que toca el consum que els ciutadans del països rics i dominats pel neoliberalisme realitzem. I és que estem captivats pel model de vida que els països anomenats"desenvolupats, volem presentar com a sostenible i generalitzable. Aquest enlluernament ens porta a no voler saber massa coses sobre els efectes que es deriven de la manera com vivim i oblidar-nos de com viuen altres pobles que no tenen accés als mínims per sobreviure.
En ecologia, es veu la inutilitat de les legislacions locals o territorials, ja que els problemes derivats de la contaminació no coneixen les fronteres artificials entre països. Els gasos contaminants travessen terres i nacions, així un país pobre anomenat "subdesenvolupat", carent de tot procés industrial i de qualsevol font de contaminació, -i per tant no contamina-, però es pot veure afectat pels gasos dels països industrialitzats grans productors de gasos hivernacle, siguin països veïns o llunyans. El Protocol de Kyoto, (Japó1997), és una acord internacional que té com a objectiu reduir les emissions de gasos provocadors de l’escalfament global del Planeta. La UE ha establert uns mínims i màxims sobre les possibilitats de cada país per produir gasos hivernacles, causants de tantes malifetes sobre el nostre Planeta. Aquesta regulació ja s’ha rectificat però encara actualment, a la pràctica no s’ha fet efectiva.
Un exemple clar es troba en el fet que moltes empreses situades en països, amb legislacions rigoroses en el tema ecològic, es desplacen i s’instal•len en països més permissius, pel que fa a impostos i a tot tipus de control. S’instal•len així a països pobres i una vegada més, amb molt poques possibilitats de sortir de la seva pobresa.
Això permet als amos de les fàbriques imposar uns sous mínims als obrers és a dir la ma d’obra és molt barata. La riquesa augmentarà així tan sols pels rics Actualment en diferents països, moltes entitats públiques i privades, organitzen grans actuacions, seminaris, congressos, trobades, etc. per enraonar sobre els gasos contaminants. La darrera reunió s’ha celebrat el propassat mes de desembre a Copenhaguen. També determinats personatges gràcies al poder econòmic, poden organitzar espectaculars actes públics aarreu del mon. N’és un exemple clar l’actuació de l’ex-vicepresident dels EEUU Al Gore . Divulga arreu, conceptes sobre l’anomena’t canvi climàtic, conceptes no sempre fidels a la realitat. Aquesta activitat encara els aporta més ingressos econòmics i per la seva actuació "dignes institucions" els concedeix premis i honors. A Kyoto on el principal objectiu va ser reduir l’emissió de gasos que provoquen l’escalfament del planeta, no hi va haver acord, ja que països rics i molt industrialitzats com és el cas d’EE.UU. no es varen adherir i varen lograr evadir-se de les normes al compromís adquirit.
Això ens indica que per una distribució justa en la producció, calen acords i compromisos mundials. És a dir sistemes sociopolítics que tinguin capacitat per traduir en lleis i mesures ecològiques que afavoreixin la igualtat i el respecte envers totes les societats. El fet és que la nova economia, l’actual neoliberalisme en el que estem submergits, es basa en la seva aplicació global, planetària, el que s’anomena "globalització". La globalització es va desenvolupant i imposant com a sistema en el nostre Planeta produint bens i riquesa, a una velocitat desmesurada, però tant sols per la població que cada dia és menor però és també cada vegada més rica. Aquest tipus de globalització és injusta no té en compta, entre d’altres coses, a tantes persones que inclús els seus rostres reflexen la pobresa a la que estan sotmesos. L’actual situació sociopolítica és injusta.
No hi ha dubte: Ecologia i Lluita per la Justícia són dues realitats que han de ser inseparables.