Com cada dimecres assagem unes 50 veus diferents, cada una amb les seves característiques pròpies de modulació i harmònics per oferir en concerts la sublimació harmoniosa dels nostres cants. Al sortir em demana la Rosa que escrigui un article per a la Revista Cultural del barri.
Arribant a casa veig part del programa Banda ampla de TV3. Adolescents pares i educadors parlen de sexe. Percebo un cert esforç de desinhibir o per frivolitzar el tema superant certes tendències al pudor lligat a aquest un tema relativament íntim i personal. El plaer i la satisfacció personal als desitjos sexuals, tant amb la masturbació com en la relació interpersonal semblen ser l’objectiu bàsic dels arguments. Hi han societats "primitives" que practiquen cerimònies i ritus col•lectius quan els joves arriben la maduresa sexual. Aquest programa queda lluny del que les nostres generacions més grans havíem viscut però em nego a afirmar, que temps passats foren millors.
L’instint de satisfacció sexual és un component bàsic i necessari de tots els éssers vius per la conservació de l’espècie, també en l’espècie humana, aquesta però, diuen, té l’afegit de la capacitat del pensament i de la raó i és capaç de reconduir aquest instint cap a la interrelació amb altres persones amb l’afegit de l’afecte que el pot complementar.
La societat de consum en la que vivim ha fomentat clarament el consumisme com a promesa de la felicitat i la satisfacció personal. Moltes empreses, organismes i institucions han descobert obtenir beneficis particulars amb aquesta postura s’hi han afegit en aquesta "filosofia de vida".
Referent al cant coral que és el tema que volia exposar, em venen al cap dues dites: "la música amansa les feres" i "qui canta els seus mals espanta". Sempre ha pensat que el cant coral hauria de ser assignatura prioritària a tots els centres docents per a educar-nos en la cohesió i convivència entre totes les persones de diferents talents, característiques, ètnies, religions, etc. Aquest esperit queda recollit al llibre CORAL SANT MEDIR 50 ANYS D’HISTÒRIA amb el següent text:
El cant coral és un vincle de comunicació, expressió i percepció de sentiments mitjançant la melodia, el text poètic i el ritme que expressen els cantaires com una dansa. En la coral s’hi uneixen el llenguatge i la veu, que cada cantaire posa en comú amb tots els altres membres de la coral, i així, guiats pel director, sumem les veus amb tots els matisos, modulacions, harmònics, i també les imperfeccions que tenim, i expressem el text creat pel poeta.
El cant coral és una autentica comunió activa d’esforç de tolerància i de respecte, d’afecte i d’amistat que, als assaigs i als concerts, pot assolir nivells d’expressió i harmonia sublims en el cant comú.
Arribant a casa veig part del programa Banda ampla de TV3. Adolescents pares i educadors parlen de sexe. Percebo un cert esforç de desinhibir o per frivolitzar el tema superant certes tendències al pudor lligat a aquest un tema relativament íntim i personal. El plaer i la satisfacció personal als desitjos sexuals, tant amb la masturbació com en la relació interpersonal semblen ser l’objectiu bàsic dels arguments. Hi han societats "primitives" que practiquen cerimònies i ritus col•lectius quan els joves arriben la maduresa sexual. Aquest programa queda lluny del que les nostres generacions més grans havíem viscut però em nego a afirmar, que temps passats foren millors.
L’instint de satisfacció sexual és un component bàsic i necessari de tots els éssers vius per la conservació de l’espècie, també en l’espècie humana, aquesta però, diuen, té l’afegit de la capacitat del pensament i de la raó i és capaç de reconduir aquest instint cap a la interrelació amb altres persones amb l’afegit de l’afecte que el pot complementar.
La societat de consum en la que vivim ha fomentat clarament el consumisme com a promesa de la felicitat i la satisfacció personal. Moltes empreses, organismes i institucions han descobert obtenir beneficis particulars amb aquesta postura s’hi han afegit en aquesta "filosofia de vida".
Referent al cant coral que és el tema que volia exposar, em venen al cap dues dites: "la música amansa les feres" i "qui canta els seus mals espanta". Sempre ha pensat que el cant coral hauria de ser assignatura prioritària a tots els centres docents per a educar-nos en la cohesió i convivència entre totes les persones de diferents talents, característiques, ètnies, religions, etc. Aquest esperit queda recollit al llibre CORAL SANT MEDIR 50 ANYS D’HISTÒRIA amb el següent text:
El cant coral és un vincle de comunicació, expressió i percepció de sentiments mitjançant la melodia, el text poètic i el ritme que expressen els cantaires com una dansa. En la coral s’hi uneixen el llenguatge i la veu, que cada cantaire posa en comú amb tots els altres membres de la coral, i així, guiats pel director, sumem les veus amb tots els matisos, modulacions, harmònics, i també les imperfeccions que tenim, i expressem el text creat pel poeta.
El cant coral és una autentica comunió activa d’esforç de tolerància i de respecte, d’afecte i d’amistat que, als assaigs i als concerts, pot assolir nivells d’expressió i harmonia sublims en el cant comú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada