Els dos cognoms, Folch (el patern) i Torres (el matern), la gent del carrer, el poble, els diem i els entenem com si fossin un de sol: Folc-i-torres. Posats a filar ´prim i de cara a aclarir les coses, el més popular i més conegut i que es manté en el record de més gent, és el Josep Maria: el del "Patufet", la revista en català que va ser assassinada per la Dictadura franquista quan comptava 35 anys de v ida. Era el Josep Maria de les "Pàgines viscudes", de les novel.les de la "Biblioteca Gentil", de les "Pàgines viscudes"; però també, abans, de novel•les de fort contingut social: "Joan d´Endal", "Lària", "Aigua avall"…I més abans encara, abrandats articles de caràcter polític i catalanista en periòdics de contingut essencialment popular i obrerista, com "La Tralla", que li costaren gairebé tres anys de forçat exili a França (vigílies de Nadal de 1905 fins a mitjans de 1908). El 1904 havbia nasvut la rev ista "En Patufet" sota la direcció d´Aureli de Capmany i Josep Maria Folch i Torres,que mai n´havia estat director -contrariament a la´creença de molta gent- en va esdevenir l´`anima, sobre tot quan a partir del 7 de maig de 1910 va començar a publicar-hi el primer fulletó de la novel•la amb el personatge que seria el més´popular dels molts que va inventar:":Les aventures d´en Massagran ". D´aquí a quatre dies, doncs, serà el centenari de l´aconteixement i cal pensar com celebrar-ho. De fet volia acabar posant en relleu que el Josep Maria tenia quatre germans (folc-i-torres com ell, doncs), que la llarga dictadura franquista va voler esborrar entre les tenebres de l´oblit i amb el pacte de la fam pels que quedaven vius. El seu germà gran, Manuel, escriptor, poeta, dramaturg, també advocat; el que el seguia en edat, Lluís, pedagog de grans iniciatives; l´Ignasi, escriptor, director de la revista"D´ací d´allà" i fundador d´altres revistes i d´una "Associació d´Amics de la Música", i el Joaqim, el més petit, dibuixant, poeta…però amb una tasca ingent en favor del patrimoni artístic de Catalunya, importantíssima obra publicada i… (ai, las!), per publicar. Tots cinc germans, i amb això no dic res de nou, constitueixen un dels pilars més ferms de la nostra memòria històrica. Hi ha una Fundació, amb seu al Castell de Plegamans, que te cura, de la bona memòria, obra i arxius, dels germans Folch i Torres.
Els Folch i Torres - Per Martí Olaya
Els dos cognoms, Folch (el patern) i Torres (el matern), la gent del carrer, el poble, els diem i els entenem com si fossin un de sol: Folc-i-torres. Posats a filar ´prim i de cara a aclarir les coses, el més popular i més conegut i que es manté en el record de més gent, és el Josep Maria: el del "Patufet", la revista en català que va ser assassinada per la Dictadura franquista quan comptava 35 anys de v ida. Era el Josep Maria de les "Pàgines viscudes", de les novel.les de la "Biblioteca Gentil", de les "Pàgines viscudes"; però també, abans, de novel•les de fort contingut social: "Joan d´Endal", "Lària", "Aigua avall"…I més abans encara, abrandats articles de caràcter polític i catalanista en periòdics de contingut essencialment popular i obrerista, com "La Tralla", que li costaren gairebé tres anys de forçat exili a França (vigílies de Nadal de 1905 fins a mitjans de 1908). El 1904 havbia nasvut la rev ista "En Patufet" sota la direcció d´Aureli de Capmany i Josep Maria Folch i Torres,que mai n´havia estat director -contrariament a la´creença de molta gent- en va esdevenir l´`anima, sobre tot quan a partir del 7 de maig de 1910 va començar a publicar-hi el primer fulletó de la novel•la amb el personatge que seria el més´popular dels molts que va inventar:":Les aventures d´en Massagran ". D´aquí a quatre dies, doncs, serà el centenari de l´aconteixement i cal pensar com celebrar-ho. De fet volia acabar posant en relleu que el Josep Maria tenia quatre germans (folc-i-torres com ell, doncs), que la llarga dictadura franquista va voler esborrar entre les tenebres de l´oblit i amb el pacte de la fam pels que quedaven vius. El seu germà gran, Manuel, escriptor, poeta, dramaturg, també advocat; el que el seguia en edat, Lluís, pedagog de grans iniciatives; l´Ignasi, escriptor, director de la revista"D´ací d´allà" i fundador d´altres revistes i d´una "Associació d´Amics de la Música", i el Joaqim, el més petit, dibuixant, poeta…però amb una tasca ingent en favor del patrimoni artístic de Catalunya, importantíssima obra publicada i… (ai, las!), per publicar. Tots cinc germans, i amb això no dic res de nou, constitueixen un dels pilars més ferms de la nostra memòria històrica. Hi ha una Fundació, amb seu al Castell de Plegamans, que te cura, de la bona memòria, obra i arxius, dels germans Folch i Torres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada