Algunes consideracions sobre l'art contemporani - Ramón Casalé

És evident que l’actual crisi econòmica afecta a tothom, i més si ens referim a un sector tant concret i especialitzat com és el de l’art. L’adquisició d’una pintura o d’una escultura no és considera, amb tota la raó, una necessitat de primer ordre a l’haver altres prioritats. Per això el motiu d’aquest article és comentar com ha funcionat el mercat de l’art en aquests darrers anys, en que les fires han tingut un paper determinant, tant des de la vessant econòmica com de la creativa.
En canvi, a Barcelona portem uns anys on sembla que el tren de l’art hagi passat de llarg, doncs des de la fira d’Artexpo, als anys 90, i el Saló del Gravat –l’actual Estampa de Madrid-, pràcticament no s’han celebrat esdeveniments de prestigi dins de l’art contemporani. Només el Saló d’Antiquaris mereix una certa consideració, encara que darrerament hi ha menys galeries que hi participen. Sí que és veritat que s’han fet alguns intents per instaurar una nova fira, com per exemple a Girona i a Barcelona, cas de Siart, Bart i Swap, però les seves propostes no han fructificat. En canvi, sí que s’ha consolidat Loop, dedicada completament al videoart. En resum, podríem assegurar que la no existència d’una fira internacional de prestigi a Catalunya, segueix sent una assignatura pendent en el nostre panorama artístic.
Buscar quines són les causes d’aquesta situació és molt complex, ja que intervenen diferents factors que fan impossible l’existència d’un acord entre totes les parts implicades, doncs els interessos personals prevalen respecte als col•lectius, qüestió aquesta malauradament massa freqüent en el món artístic.
Vaig tenir l’oportunitat de ser membre del Comitè d’Expertització i Certificació d’Artexpo durant els anys que es va celebrar. Em vaig adonar de seguida de l’enorme dificultat que comporta posar en marxa una fira d’art contemporani, sobretot perquè no existeix la unió i la sintonia adequada per dur-la a terme de manera satisfactòria, ja que cada col•lectiu –Gremi de Galeries de Catalunya, Art Barcelona, Galeries Independents de Catalunya i Galeries d’Art Contemporani- va pel seu compte.
És cert que en els dos primers anys d’Artexpo la qualitat d’algunes galeries – o sigui el artistes representats- donava molt que desitjar. Posteriorment es va anar solucionant aquesta situació formant un comitè de selecció però, aleshores, és quan van venir de veritat els problemes. Totes les galeries de Catalunya que eren presents a la fira pertanyien al Gremi- condició indispensable per participar-, com era possible, doncs. que algunes d’elles no fossin acceptades, si els que ho decidien eren els mateixos galeristes?
Una altra qüestió cabdal, és la no presència a la fira de l’associació Art Barcelona, que aglutina les més importants galeries d’art contemporani de la ciutat -la majoria d’elles presents a ARCO des dels seus inicis-. Quin ha estat el problema de no voler participar a Artexpo? Una possible incompatibilitat de dates?. El fet de que si s’assisteix a un lloc no és convenient anar a l’altre?. Totes aquestes preguntes tenen les seves respostes, però quan se’ls hi ha demanat l’opinió no em tret res clar, només divagacions.
En conjunt, sense tenir el suport desitjat, sigui per part dels propis galeristes, sigui degut a la minsa implicació de les institucions públiques- Ajuntament i Generalitat- i privades –fundacions, museus, centres culturals, etc.-, o d’altres factors inherents, la qüestió és que Artexpo va desaparèixer del mapa artístic.
Ara se senten veus que senyalen la viabilitat de que Barcelona pugui tenir una nova fira en detriment d’ARCO, o almenys li faci la competència. Aquesta situació ve originada pels problemes que han tingut els organitzadors, doncs hi han hagut moltes discrepàncies pel seu funcionament, a banda de que aquets darrers anys han participats menys galeries internacionals. Per què ara determinats galeristes volen venir a Barcelona, quan sempre s’han mostrat reticents en acudir-hi?. El que és obvi és que no cal posar en dubte l’existència d’ARCO, ja que disposa del seu propi públic.
Sincerament no veig possible que tornem a tenir a Barcelona una fira d’art contemporani, i menys en el moment actual. El mercat de l’art està saturat de propostes "impossibles" que només poden mostrar-se en museus o fundacions. La realitat més propera a nosaltres és que s’ha de cuidar i animar al col•leccionista jove perquè s’interessi per l’art del moment, a més de que hem de ser conscients de que al no disposar de molts diners, s’han d’oferir uns preus més assequibles i unes condicions de compra més adequades als temps actuals.