La Revista Cultural, una petita utopia
Potser ho és compartir el fet de que unes quantes persones (i els qui ens hi van animar), vulguem tenir la intenció d’afegir reflexió sobre diversos temes culturals, en aquest mon de presses. Els qui hi ens hi hem posat ens estimem la “cultura” amb tota la amplitud que l’hi reconeixem a aquesta paraula, ja que abraça tots els aspectes que ens nodreixen l’esperit, l’ànima, la ment... Generalment la vida ens situa més en les decisions dels aspectes pràctics com ara la presa de decisions, tot allò que representa la quotidianitat personal i la convivència amb els altres. Per tant, per no ignorar la riquesa que ens pot aportar viure i refl exionar sobre aspectes culturals, ens hi pot ajudar unes lectures escrites per amics, coneguts, veïns dels nostres barris, i això es el que pretén aquesta “REVISTA cultural”. També perseguim la utopia si, com pretenem, fem aquesta Revista sense que costi ni “un duro” (vull dir ni un euro): això si que es un bon repte. La vida quotidiana ens costa diners: menjar, tenir llum, telèfon, la vivenda, etc., i també ens costa diners participar de la cultura ja que paguem quotes per participar en una coral, una associació de veïns, esportiva, d’oci... Cada organització cultural que es crea requereix posar-hi diners, cosa que ens porta a “parar la ma” demanant subvencions als ens públics o be sotmetres al mon comercial del consumisme publicant anuncis.
I ves per on, nosaltres tenim la pretensió de sortir-nos-en sols: potser ens creiem que fer un mon millor es possible? Ara be, encara que aconseguíssim aquesta mena de miracle, no ho podríem considerar un èxit cas que la Revista NO ES LLEGÍS, ja que aquesta es la verdadera intenció dels que l’organitzem i sobretot, dels creadors dels articles. Els que escriuen s’esforcen en exposar les seves reflexions i en compartir-les amb els altres, i ho fan amb l’amor que suposa donar alguna cosa pròpia, personal, i amb la generositat del que no pretén treure’n profit econòmic. Els creadors i els organitzadors sols podrem saber si val la pena si se’ns retornen resultats, en forma de crítiques, aportacions, comentaris, suggeriments: sisplau, ens podeu dir què en penseu?
Potser ho és compartir el fet de que unes quantes persones (i els qui ens hi van animar), vulguem tenir la intenció d’afegir reflexió sobre diversos temes culturals, en aquest mon de presses. Els qui hi ens hi hem posat ens estimem la “cultura” amb tota la amplitud que l’hi reconeixem a aquesta paraula, ja que abraça tots els aspectes que ens nodreixen l’esperit, l’ànima, la ment... Generalment la vida ens situa més en les decisions dels aspectes pràctics com ara la presa de decisions, tot allò que representa la quotidianitat personal i la convivència amb els altres. Per tant, per no ignorar la riquesa que ens pot aportar viure i refl exionar sobre aspectes culturals, ens hi pot ajudar unes lectures escrites per amics, coneguts, veïns dels nostres barris, i això es el que pretén aquesta “REVISTA cultural”. També perseguim la utopia si, com pretenem, fem aquesta Revista sense que costi ni “un duro” (vull dir ni un euro): això si que es un bon repte. La vida quotidiana ens costa diners: menjar, tenir llum, telèfon, la vivenda, etc., i també ens costa diners participar de la cultura ja que paguem quotes per participar en una coral, una associació de veïns, esportiva, d’oci... Cada organització cultural que es crea requereix posar-hi diners, cosa que ens porta a “parar la ma” demanant subvencions als ens públics o be sotmetres al mon comercial del consumisme publicant anuncis.
I ves per on, nosaltres tenim la pretensió de sortir-nos-en sols: potser ens creiem que fer un mon millor es possible? Ara be, encara que aconseguíssim aquesta mena de miracle, no ho podríem considerar un èxit cas que la Revista NO ES LLEGÍS, ja que aquesta es la verdadera intenció dels que l’organitzem i sobretot, dels creadors dels articles. Els que escriuen s’esforcen en exposar les seves reflexions i en compartir-les amb els altres, i ho fan amb l’amor que suposa donar alguna cosa pròpia, personal, i amb la generositat del que no pretén treure’n profit econòmic. Els creadors i els organitzadors sols podrem saber si val la pena si se’ns retornen resultats, en forma de crítiques, aportacions, comentaris, suggeriments: sisplau, ens podeu dir què en penseu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada